El minnesang és una poesia lírica vinculada a unes determinades formes i destinada a ésser recitada amb acompanyament de diversos instruments de corda davant un cercle reduït de cortesans i de cavallers. És una poesia d’amor que, plenament medieval, expressa els sentiments i els lligams convencionals entre el poeta i la dama. Al costat de l’amor, sempre apareixen el goig i la pena que l’acompanyen, la nostàlgia, la separació i el comiat de l’alba (Tagelied). Hom discuteix encara l’origen del minnesang, com també la seva relació amb la lírica popular i amb la poesia llatina dels clerici vacantes. És evident, però, que els minnesänger —que pertanyien, primer, al cercle nobiliari i que foren, més tard, eclesiàstics o simples burgesos— reberen la influència de la lírica trobadoresca francesa i occitana. Entre ells es destaquen Walter von der Vogelweide, Heinrich von Veldeke, Heinrich von Morungen, Wolfram von Eschenbach, Frauenlob, Witzlab von Rugen, etc (que han deixat algunes notacions musicals). És famosa, sobretot, una compilació lírica coneguda com a Còdex de Manesses o de Heidelberg (Manessische oder Heidelberger Handschrift), feta a Suïssa el 1340. La lírica dels minnesänger, que s’afermà vers el 1175, atenyé la màxima esplendor a l’època de Frederic II, i després declinà cap a l’artificiositat i el manierisme dels Meistersinger (Mestres cantaires).
m
pl
Música
Literatura