minotaure

m
Religions de Grècia i Roma

El minotaure en el laberint, en una còpia del 1460 del Liber Floridus (segles XI-XII)

Monstre mític de cos humà i cap de toro, nascut de la unió de Pasífae, muller de Minos, amb el toro que el déu Posidó, a precs del rei, li havia enviat.

Horroritzat per l’existència d’un tal monstre, Minos féu construir el laberint i l’hi empresonà, oferint-li, cada nou anys, com a tribut expiatori, set donzelles i set joves atenesos, fins que Teseu, ajudat per Ariadna, l’occí i, d’aquesta manera, alliberà Atenes. L’art grec arcaic representa el minotaure lluitant amb Teseu, o en fuga davant l’heroi, mentre que al segle V aC sol ésser representada l’escena de la seva mort. Així mateix el tema es repeteix sovint en les diverses varietats (escultura, pintura en ceràmiques i en frescs, etc.). En heràldica és representat passant.