El primer cos de miquelets —nom popular, derivat probablement del d’un de llurs caps, Miquelot de Prats— fou fundat, amb el nom de Companyia d’Almogàvers, per Francesc de Cabanyes (1640), durant la guerra dels Segadors, per tal de frenar la invasió de les tropes castellanes de Felip IV, que frenaren a Tortosa i a Cambrils. Prengueren Constantí —on alliberaren 300 presoners catalans— i defensaren Montblanc i Barcelona (batalla de Montjuïc, el 1641). Llur indisciplina, però, els duia a combinar les accions de guerra amb pillatges i robatoris, motiu pel qual foren suprimits pel lloctinent de Catalunya, mariscal La Mothe-Houdancourt, el 1652. El nom esdevingué, però, popular, i el 1689, mentre hom en creava companyies al Principat per a lluitar contra França, les autoritats franceses del Rosselló en creaven per a combatre les primeres. Dissolts arran de la pau de Rijswijk, foren novament creats pel govern del rei arxiduc Carles III. Reforçats per l’entusiasme popular, l’efecte de la seva incorporació a les forces combatents fou molt eficaç, amb la recuperació de tot el territori del Principat perdut fins aleshores. Dissolts de nou arran de la pau de Basilea, reaparegueren durant la guerra del Francès com a cos organitzat per les forces napoleòniques. Foren imitats per un cos armat de l’administració foral de Guipúscoa (País Basc), amb el nom de migueletes.
m
Història
Miquelets (recreació històrica moderna a la platja d'Arenys de Mar del 23 de febrer de 2014)
© Alberto González Rovira
Membre d’una milícia especial, de caràcter mercenari o, alguns cops, voluntari, reclutada per diputacions o juntes de guerra dels Països Catalans per tal d’efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.