Els poetes hispanohebraics calcaren la moaixakha àrab i en compongueren en hebreu. Justament, les primeres kharjes mossàrabs foren descobertes l’any 1946 en moaixakhes hebrees de Yĕhudà ha Leví per J.M.Millàs i Vallicrosa. Posteriorment han estat trobades per diversos tractadistes més de quaranta kharges mossàrabs en moaixakhes àrabs, cinc de les quals foren compostes per poetes naturals de les terres que actualment constitueixen el domini lingüístic català. Un d’ells fou Abū ‘Īsà ibn Labbūn, senyor del castell de Morvedre, que fou cadi de València al servei del rei al-Qādir al s XI. Hom coneix també una kharja dins una moaixakha original d’Abū Bakr Muḥammad ibn ‘Īsà ibn al-Labbāna ad-Dānī, el qual estigué al servei del rei Mu'tamid de Sevilla i morí el 1113. D’un altre poeta del regne de Dénia, Abū Bakr Muḥammad ibn Ruḥaim, que era almoixerif de Sevilla amb els almoràvits l’any 1121, se'n coneixen dues moaixakhes amb kharja. També se'n conserva una de l’alfaquí Abū Muḥammad ‘Abd Allād ibn Hārūn al-Aṣbāḥī al-Lāridī (això és, el de Lleida), del qual no es coneixen dades biogràfiques.
f
Literatura