Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa. Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos; sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars. Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer; també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent. En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós; consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple, la Moixiganga de Sitges i les de Lleida, Valls i Vilafranca del Penedès, entre d’altres. La Moixiganga d’Igualada combinava aquestes representacions o misteris amb l’aixecament de castells humans (casteller).
f
Folklore