moixiganga

f
Folklore

moixiganga celebrada amb motiu de l’arribada de Ferran VII d’Espanya i Maria Josefa Amàlia de Saxònia a Barcelona (6-I-1828), en un dibuix de l’època

© Fototeca.cat

Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars.

Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa. Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos; sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars. Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer; també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent. En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós; consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple, la Moixiganga de Sitges i les de Lleida, Valls i Vilafranca del Penedès, entre d’altres. La Moixiganga d’Igualada combinava aquestes representacions o misteris amb l’aixecament de castells humans (casteller).