monoplacòfors

m

pl

Malacologia

Classe de l’embrancament dels mol·luscs amfineures, tots els representants de la qual són fòssils del Cambrià i del Devonià, excepte dues espècies del gènere Neopilina, descobertes l’any 1952 per l’expedició del Galathea prop de les costes mexicanes del Pacífic, a una gran profunditat.

Llur organització és molt simple, i presenten simetria bilateral i disposició perfectament metamèrica de tots els òrgans. La cara dorsal és recoberta per una conquilla circular, d’àpex lleugerament corbat; la cara ventral és semblant a la dels poliplacòfors, amb la boca en posició anterior, prop de la qual hi ha dos grups de petits tentacles. Els sexes són separats i la fecundació és externa.