monosacàrid

m
Bioquímica

Sucre simple constituït per un polihidroxialdehid (en el qual cas rep el nom d’aldosa) o una polihidroxicetona (cetosa) i obtingut per hidròlisi dels polisacàrids.

Els monosacàrids, anomenats també oses, pertanyen al grup dels glúcids o hidrats de carboni (glúcid) i tenen la fórmula general (CH2O) n , on n ≥3. Els més simples són les trioses (n = 3). Els més abundants són les hexoses (n = 6), i d’aquestes, la D-glucosa. Les aldopentoses (n = 5) són components dels àcids nucleics. Un dels sucres de caràcter àcid més importants és l’àcid ascòrbic (vitamina C). Tots els monosacàrids simples són sòlids blancs, cristal·lins, molt solubles en aigua i insolubles en dissolvents no polars. N'hi ha molts que són dolços. Tots (exceptuant la dihidroxiacetona) posseeixen algun carboni asimètric, i tenen, doncs, activitat òptica. La majoria pertanyen a la sèrie de configuració absoluta D. No s’alteren tractant-los amb àcids minerals diluïts i calents, però amb àcids concentrats formen furfurals. Llur determinació quantitativa té lloc mitjançant l’oxidació amb sals de coure (II), argent (II) o ferricianur; actualment existeixen analitzadors automàtics de monosacàrids. En reaccionar amb un grup hidroxil d’altres monosacàrids, es formen disacàrids.