monotelisme

m
Cristianisme

Doctrina que defensa una única voluntat en Crist.

Sorgí, al s VII, del monoenergisme (unitat d’energia o d’operació) i representava una nova forma de monofisisme, dins el corrent neocalcedonià que intentava de compaginar les doctrines monofisites amb les afirmacions del concili de Calcedònia. Es difongué amb l'Ekthesis, obra redactada pel patriarca de Constantinoble Sergi i promulgada per l’emperador Heracli. El monotelisme fou condemnat pel concili III de Constantinoble (680-681).