Era un moviment apocalíptic i pneumàtic que vivia en l’expectació de la difusió de l’Esperit Sant, manifestada d’una manera especial en els seus profetes i profetesses. La branca africana del moviment és coneguda sobretot a través d’un dels seus adeptes, Tertul·lià, que imposava una vida ascètica, combatia el relaxament dels cristians i no acceptava la disciplina de la penitència. Fou condemnat per alguns sínodes asiàtics al s. II, i pel papa Zeferí al s. III. Hom hi connecta els moviments pneumàtics i pentecostistes del cristianisme modern.
m
Cristianisme