És errònia la definició d’aquest terme (que deriva de l’àrab muwalladin, plural de muwallad) com a hispanogot renegat, car aquest rebé el nom de musāllīma (‘nou musulmà’), aplicat als primers convertits a l’islam, i fou únicament a llurs descendents que fou aplicat el de muladí. El motiu de la islamització d’un gran nombre de cristians fou doble: d’una banda, els cristians que volien conservar llur religió (mossàrab) havien de pagar determinats tributs (‘ahd), i, de l’altra, tot serf de no musulmà assolia en l’islam la llibertat. Juntament amb la nova religió, els neòfits adoptaren els hàbits musulmans, i àdhuc es canviaren el nom, per la qual cosa amb el temps fou gairebé impossible de distingir els andalusins d’origen estranger dels d’origen hispànic; això no obstant, és conegut l’origen muladí dels Banū Qasī, d’'Abd-al-Raḥmān i d’Ibn Marwān al-Ġilliqī i d’Ibn Mardaniš, entre d’altres.
f
m
adj
Història