Són de mida petita i presenten el musell allargat i punxegut, els ulls molt petits i les orelles amagades pel pelatge, que és molt llustrós. La majoria de les espècies presenten glàndules de mesc, que els serveixen per a la defensa. Són molt actius i cacen constantment invertebrats i petits vertebrats. No hibernen. La musaranya comuna (Sorex araneus) fa 6-7 cm de llargada i té el pelatge d’un color roig bru al dors, més clar als costats i d’un gris clar al ventre. La musaranya nana (Sorex minutus) fa uns 4,5-6,5 cm de llargada (sense la cua) i té el pelatge d’un color bru grisós. La musaranya etrusca (Suncus etruscus) fa de 3,5 a 5,5 cm de llargada i és de pelatge d’un color bru vermellós. És el mamífer més petit d’Europa. La musaranya d’aigua (Neomys fodiens) fa uns 7,2-9,5 cm de llargada i és de color de pissarra a la part superior i blanquinosa a la inferior, o bé quasi tota negra. Habita vora els corrents lents d’aigua. La musaranya domèstica (Crocidura russula) fa de 6,5 a 9,5 cm de llargada; les orelles són grosses i el color del pelatge és d’un gris vermell clar. La musaranya dels jardins (Crocidura suaveolens) fa de 5,3 a 8,2 cm de llargada, i té el pelatge bru, gris o vermellós a la part superior i d’un groc ocraci a la inferior. Totes elles són comunes als Països Catalans.
f
Mastologia
musaranya comuna
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Nom donat a qualsevol mamífer insectívor de la família dels sorícids.