nacre

nácar (es), nacre (en)

m

Mineralogia i petrografia

Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que un cop cristal·litzada integra la capa interior de certes conquilles.

És idònia per a ésser tenyida o entretallada, perfilada o tornejada. Hom l’empra per a la fabricació de botons, estoigs, escaquers, etc; també és emprada en marqueteria i, en forma de llentilles, per a embotir en instruments de música, armes i altres estris.