Cal distingir el naturalisme del racionalisme, al qual sol oposar-se en tant que no accepta una concepció simplement essencialista i fixista del real (hom pot tipificar el naturalisme modern entorn de categories com les d’esdeveniment, procés, qualitat i relació), ans sol inclinar-se cap a un cert evolucionisme. Bé que el naturalisme, per definició, s’oposa a tot el que sigui sobrenatural, això no vol dir que s’oposi a l’espiritual, i en aquest sentit cal distingir-lo també del pur positivisme (els corrents més actuals del naturalisme accepten, així, el que pugui ésser efectivament vàlid en la vida espiritual de les grans concepcions religioses, enteses evidentment sense cap abast de transcendència). Hom parla del naturalisme dels presocràtics, d’Aristòtil, dels estoics, etc, però en cadascun d’aquests casos el terme resta condicionat pel concepte que en cada període hom tenia de la natura. El materialisme dialèctic ha estat, així mateix, identificat per alguns com a naturalisme, el tarannà del qual pot ésser representat també com a propi del Renaixement. Entre els naturalistes més destacats del s XIX cal esmentar John Dewey.
m
Filosofia