nazireu

| nazirea

f

m

adj

Judaisme

Entre els hebreus, dit d’una persona consagrada a Jahvè mitjançant un vot, temporal o de tota la vida.

Els nazireus es comprometien a no beure begudes fermentades, a no tallar-se els cabells, a no tocar cossos morts i a abstenir-se dels menjars impurs.