Bé que una gran part de la literatura neerlandesa medieval es produí a les províncies flamenques i brabantines, superiors econòmicament i políticament, després de la guerra dels Vuitanta Anys les províncies holandeses, més tolerants i més lliures, heretaren el cos econòmic i cultural brabantí. Convergiren en un moviment literari clàssic la tradició de les “cambres de retòrica” i els ideals del Renaixement; Breero, poeta líric popular, introduí formes noves de la comèdia, P.C.Hooft experimentà una literatura de tendència italianitzant (cercle de Muiden) i J.van den Vondel conreà el drama bíblic sobre models clàssics i influí Milton; cal citar, encara, J.Cats i C.Huygens. Després del 1660 el classicisme esdevingué academicisme formal, segons els models francesos: el teatre de Langendijk, per exemple, segueix Molière. A Flandes sobresortí esporàdicament alguna figura el moralista Poirters, els dramaturgs W.Ogier i M.de Swaen, i començaren les reaccions contra l’afrancesament (J.B.C.Verlooy). Elements del Romanticisme penetraren en l’ambient immòbil i contradictori holandès (en la poesia lírica de Bilderdijk). B.Wolff i A.Deken escriviren la novel·la epistolar humorística Sarah Burgerhart (1782). Els canvis polítics entre el 1795 i el 1830 obriren pas definitivament al Romanticisme: A.Loosjes escriví la primera novel·la històrica d’Europa el 1808; Drost, Van Lennep i Oltmans imitaren els models de Walter Scott. La poesia conegué tendències populars (Tollens) i històriques (Potgieter). N.Beets introduí el realisme pintoresc amb Càmera Obscura (1839). Aparegué la revista literària De Gids, dirigida per Potgieter i Barkhuitzen van den Brink, la més important en el món literari del s. XIX als Països Baixos; només Busken Huet en sabé interrompre l’hegemonia amb la seva crítica irònica. A Flandes començà la recuperació del patrimoni cultural amb J.F.Willems, i florí la poesia popular (Ledeganck, P.van Duysse) (literatura flamenca). El gran renovador als Països Baixos fou Multatuli, amb el qual començà l’època moderna. La prosperitat econòmica dels burgesos holandesos i la industrialització creixent produïren un trencament cultural i nasqué el moviment del 1880 amb els poetes individualistes i pessimistes: J.Perk, W.Kloos, A.Verwey, H.Swart; només H.Gorter fou socialment compromès. Foren fundades paral·lelament als Països Baixos i a Flandes les revistes De Nieuwe Gids (dominada per L.van Deyssel) que inicià la seva publicació amb una novel·la de F.van Eeden i Van Nu en Straks. Al començament del s. XX imperaren tendències esteticistes, com l’escepticisme dels poetes P.C.Boutens i J.H.Leopold, socials i ètiques, com les de la poetessa H.Roland Holst-Van der Schalck, i el naturalisme dels novel·listes, com L.Couperus. D’altra banda, H.Heyermans escrivia teatre naturalista i social, i A.von Schendel introduí elements simbòlics en la novel·la. La generació del 1910 s’oposà a l’impressionisme i escriví una poesia d’una humanitat ferida: J.C.Bloem, A.Roland Holst, M.Nijhoff. Després de la Primera Guerra Mundial nasqué l’oposició al neoromanticisme i a la perfecció formal: tot seguint l’exemple del flamenc P.van Ostayen (literatura flamenca), H.Marsman i H.van den Bergh introduïren als Països Baixos la poesia expressionista, a la qual J.Slauerhoff afegí la fugida de la seva pròpia rancúnia vital. Entre les nombroses revistes d’ideologies distintes sobresurt Forum, portaveu del gran crític Menno Ter Braak i de l’agressiu polemista E.Du Perron, seguida per Groot Nederland, del poeta i crític J.Greshoff. A.Coolen publicà les seves novel·les regionalistes. S.Vestdijk ha estat un creador continuat i polifacètic (poesia, novel·la, assaig). F.Bordewijk representa la “nova objectivitat”. Els darrers anys abans de la Segona Guerra Mundial començaren a publicar els poetes de tendència lírica (G.Achterberg, E.Hoornik, M.Vasalis). Després de la guerra, els poetes de la generació del 1950 escriviren una poesia experimental revoltosa i provocadora, seguidora de P.van Ostayen i dels models flamencs d’entreguerres, com els moviments internacionals de l’avantguardisme (Lucebert, H.Andreus, S.Vinkenoog, R.Campert, G.Kouwenaar, P.Rodenko, S.Polet). Els prosistes han analitzat la situació social a través de l’experiència pròpia i han reflectit els moviments llibertaris als Països Baixos, que intenten d’alliberar-se del convencionalisme calvinista burgès imperant (W.F.Hermans, H.Mulisch, G.K.van het Reve, J.Wolkers, etc). El teatre no ha aportat gaires novetats (Dimitri Frenkel Frank, L.de Boer, aquest darrer amb el seu teatre violent); però darrerament experimentà en el camp social amb grups col·lectius. La poesia tingué representants com Hans Verhagen (1939) i Hans van de Waarsenburg (1943). Una revaloració de les tradicions d’abans de la guerra ha recuperat poetes com Ida Gerhardt (1905) i ha desencadenat un fort moviment contra els valors establerts durant els decennis anteriors, com Gerrit Komrij (1944), o ha provocat un neoobjectivisme: Rutger Kopland (1934). En la prosa destaquen Anton Koolhaas, conreador de ciència-ficció, Maarten't Hart, Oek de Jong i el controvertit prosista Cornelis Verhoeven.
f
Literatura