neoàtic
| neoàtica

adj
Art

Dit de l’art grec corresponent a l’últim període hel·lenístic, que tingué com a centre Atenes.

De tendències classicitzants, amb represes més o menys originals de temes i de formes dels diversos períodes clàssics, aquest art reelaborà motius arcaïtzants i reproduí còpies d’originals famosos, de relleus decoratius, craters, canelobres i vasos, destinats, en gran part, a l’exportació. Fou conreat per diverses famílies d’escultors (actives a partir del s II aC) que manifesten una mestria considerable i una tècnica refinada. Es difongué per Àsia, Grècia i Roma, on florí molt, particularment sota Adrià.