i neokantisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

neokantisme

substantiu masculím
Filosofia
filosofia filos
Corrent filosòfic del kantisme que, sota el lema de ‘‘retorn a Kant‘ (segons l’expressió d’O.Liebmann), sorgí a mitjan s. XIX i ha durat fins al s. XX.

Els seus representants principals són, a Alemanya, A.Lange, H.Hemolz, A.Riehl, les escoles de Marburg (H.Cohen, P.Natorp, E.Cassirer) i de Baden (W.Windelband, H.Rickert, B.Bauch), els relativistes G.Simmel, J.Volkelt i E.Troeltsch i l’empiriocriticisme de R.Avenarius i E.Mach; a França, Ch.Renouvier, A.A.Cournot i els anomenats “crítics de la ciència” (J.Lachelier, E.Boutroux, H.Poincaré, P.Duhem); a Anglaterra, F.H. Bradley i B.Bosanquet; i a Itàlia, R.Cantoni i A.Chiappelli; en aquests dos darrers països sempre tingué un caràcter més idealista.

Llegir més...