Un dels defensors principals d’aquesta teoria fou l’alemany Abraham Gottlob Werner, al final del s XVIII, que, com a prova de la inundació universal, assenyalava les restes de plantes i d’animals marins. La presència de roques sense fòssils (granit i basalt) era interpretada suposant que eren els dipòsits més antics de l’oceà original. Aquests principis bàsics foren molt populars, perquè sostenien la interpretació de la Bíblia, especialment el diluvi universal. La teoria oposada és la plutonista (plutonisme).
m
Geologia