i nestorianisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

nestorianisme

substantiu masculím
Cristianisme
cristianisme crist
Doctrina teològica que sosté que hi ha dues persones, divina i humana, en el Verb encarnat.

Pren el nom del patriarca Nestori de Constantinoble, el qual, per tal de defugir el perill de caure en l'apol·linarisme i per tal de defensar la veritable divinitat i la veritable humanitat de Crist, refusà el terme theotokos (mare de Déu), aplicat a Maria, perquè confonia ambdues realitats. Fora d’aquest refús, la teologia de Nestori permet una lectura perfectament ortodoxa i tradicional. Afirma palesament la unitat de Crist, preferint, però, el terme “conjunció” al terme “unió” i denunciant la fórmula de Ciril d’Alexandria “unió hipostàtica” com a portadora de monofisisme. El temps li donà la raó, com clamà ell mateix. Foren motivacions polítiques les que convertiren el nestorianisme en heretgia total. Nestori contrariava els alexandrins en dos punts: era seguidor de l’escola teològica d’Antioquia i era bisbe de Constantinoble, seu competidora d’Alexandria en la preeminència a l’Orient. Ambdós contendents sotmeteren l’afer dogmàtic a l’arbitratge de la seu romana, i el papa Celestí, en el concili de Roma del 430, condemnà el nestorianisme. L’emperador Teodosi II convocà, pel seu cantó, un concili de tot l’Orient a Efes (431), que confirmà la condemna romana.

Col·laboració: 
JMoT
Llegir més...