i níkē | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

níkē

grec*
substantiu femeníf
Art
art art
Representació plàstica de la Victòria.

Les fonts literàries gregues registren la plasmació de la primera níkē al s VI aC. En una estàtua trobada a Delos, d’atribució incerta, la Victòria apareix, d’acord amb la mentalitat arcaica, en una visió amb plans paral·lels i en una actitud de vol, amb ales amples, curvilínies i estilitzades. Aquest tipus es desenvolupa a la ceràmica de figures roges, on Níke apareix com a copera dels déus, al costat dels herois o dels atletes vencedors. A partir de Fídies, hom tracta de resoldre, en l’escultura, el problema de la rigidesa de la imatge. Hom la representa, en actitud de vol, damunt un pedestal, amb una indumèntaria lleugera, agitada pel vent. Així fou creada per Peoni (vers el 525 aC) a Olímpia. A l’època hel·lenística, després de les níkai praxitelianes (embolcallades amb amples túniques), sobresurt la immortal Victòria de Samotràcia, obra culminant d’aquest gènere, creació de l’escola ròdia.

Llegir més...