El primer període notable correspon als anys 1607-1820 i té per marc Nova Anglaterra, Pennsilvània i Califòrnia del Sud. A Nova Anglaterra foren conreats especialment els himnes i el cant mètric dels salms. A partir del 1820 actuaren Anton Ph.Heinrich (1781-1861), William Fry (1813-64) i George F.Bristow (1825-83), considerats com els precursors de la música nord-americana autònoma, i especialment Stephen Forster (1826-64), autor de cançons de qualitat i d’àmplia difusió. Amb John Knowles Paine (1839-1905) i George Whitefield Chadwick (1854-1931) s’inicià la llarga sèrie de compositors nord-americans formats a Alemanya. A la segona meitat del s XIX sorgí un compositor de talla internacional, Horatio Parker (1863-1919), autor d’obres d’una gran originalitat. La figura més important, però, és la de Charles Ives (1874-1954), primer en el camp de la polirítmica, de la politonalitat i l’iniciador de la línia experimental nord-americana. Paral·lelament, sorgí un grup de compositors, centrat en Carl Ruggles (1876-1971) i Charles T.Griffes (1884-1920), i d’una producció típicament nord-americana. Aquesta tendència es concretà en George Gershwin (1898-1937) i en una part de la producció de Virgil Thomson (1896-1989), de Henry Cowell (1897-1965) i Aaron Copland (1900-90). La creació musical nord-americana té un conjunt de compositors, anomenats eclèctics, de la generació d’entre les dues guerres mundials, com Walter Piston (1894-1976), Roger Sessions (1896-1985), Roy Harris (1898-1979), Samuel Barber (1910-81), William Schuman (1910-92), Gian-Carlo Menotti (1911) i Leonard Bernstein (1918-90). La línia experimental iniciada per Ives fou continuada per Edgar Varèse (1885-1966), Georges Antheilo (1900-59) i, per John Cage (1912-92). Autors més recents són Lukas Foss (1922), Gunther Schuller (1925), Earle Brown (1926), Morton Feldman (1926) i Terry Riley (1935). Un gènere típicament americà és la comèdia musical, de la qual fou l’iniciador Victor Herbert (1859-1924), i que ha continuat fins avui amb un gran èxit popular. Alguns dels seus conreadors més notables han estat Cole Porter (1892-1964), I.Berlin (1888-1989) i l’esmentat G.Gershwin. En un altre terreny, ha tingut també una gran importància la música de jazz, que ha influït extraordinàriament als mateixos EUA i a Europa; la gran difusió del teatre musical i del cinema ha fet que la música lleugera de tot el món hagi estat fortament influïda pels ritmes i els balls creats als EUA. El mateix ha succeït amb la cançó lleugera.
f
Música