i literatura noruega | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

literatura noruega

substantiu femeníf
Literatura
literatura lit
Literatura conreada en noruec.

No n'hi ha, d’específicament tal, fins al s. XIX, quan es manifesta extraordinàriament autòctona i influent. Inicialment, només es destria de la producció islandesa primitiva per l’origen geogràfic, amb eddas, o èpica, i escalds, o lírica, i amb homes com Thjódolf ór Hvín, Thorbjørn Hornklofi i Eyvind. La baixa edat mitjana presenta un corpus notable, jurídic, litúrgic i històric, en llatí, i al s. XIII nasqué Konungsskuggjá (‘El mirall del rei’), de gènere històric, i Draumkvxde (‘Balada del somni’), poema líric i visionari. Al principi del s. XIV s’enceta, fins a l'Èxode, la traducció de la Bíblia. La unió amb Dinamarca (1387) desplaçà progressivament el noruec. La capital cultural era Copenhaguen, i fou en danès que escriviren notables figures noruegues, que residien a Dinamarca; així, P.Dass (1647-1707), L.Holberg (1684-1754) i J.Wessel (1742-85), interessat per arribar a una cultura noruega autòctona. La separació de Dinamarca marcà l’esforç de recobrament polític i permeté l’origen eficaç d’una literatura nacional diferenciada, en riksmål (dano-noruec) i landsmål (distinció lingüística que no marca diferències nacionals ni temàtiques o estilístiques). Sota l’empenta del Romanticisme, en fou el capdavanter J.Wergerland (mort el 1845), que imposà la seva idea de la ruptura i de la cultura autòctona. En consolidaren irreversiblement l’obra P.Ch.Bjornsen (mort el 1885), J.E.Moe (1813-82) i M.B.Landstad (mort el 1880), que recollí la rondallística i la lírica populars. En aquest clima aparegueren dos genis: H.J.Ibsen (1828-1906) i B.Bjørnson (1832-1910). A mitjan segle C.Collett proposà el corrent realista, d’afirmació de l’individu, contra l’autoritat i les convencions, i de professió del progrés social. És en aquest clima que s’esdevé la gran producció de la literatura noruega, al decenni dels setanta, amb la dramatúrgia d’Ibsen i de Bjørnson i amb la narrativa d’A.Kielland (1849-1906) i J.Lie (1833-1908). La rèplica naturalista, de signe ombriu i pessimista, domina el decenni següent, amb A.Skram (1846-1905) i H.Jaeger (mort el 1910), amb la participació, en una fase de la seva evolució, del més gran autor en landsmål, A.Garborg (1851-1924). El decenni del final de segle imposa corrents neoromàntics i neorealistes, amb tendències simbòliques i amb signes, en algun cas, de replegament exclusivista. Enceta la reacció K.Hamsun (1859-1952) en la novel·la, juntament amb H.E.Kinck (1865-1926); G.Heiberg (1857-1929) en el drama, i S.Obstfelder (1866-1900) en la lírica simbòlica, mentre Ibsen corona, amb un simbolisme concentrat, la seva obra. Al s. XX s’accentuen les característiques de compromís social i cívic, sempre presents en la literatura noruega moderna, i es multipliquen corrents i estils. En dominen el primer terç S.Undset (1882-1949), amb temàtica feminista i religiosa, i O.Duun (1876-1939), amb un lirisme on la vida és conflicte. Hi ha també H.Aanrud (1863-1953), Th.Krag (1868-1913), V.Krag (1871-1933), K.Uppdal (1878-1961) i, amb temàtica proletària, J.Falkberget (1879-1967). D’alguna manera tipifiquen la vigília de la Primera Guerra Mundial noms com ara H.Wildenvey (1886-1959), O.Bull (1883-1933) i T.Ørjasxtter (1886-1968), i en el període d’entreguerres es fan sentir A.Øverland (1889-1968), S.Hoel (1890-1960), H.Krog (1889-1962) i J.N.Grieg (1902-43). Després de la Segona Guerra Mundial és general entre els escriptors l’interès per plasmar les experiències de la contesa. Així ho fan autors com S.Hoel i O.Bang-Hause. Posteriorment hom incidí en una temàtica social més general que abastava, ja als anys cinquanta, fins i tot les qüestions ecològiques (T.Vesaas, J.Borgen, A.Omre, etc). Els anys seixanta, cal destacar l’aparició de la revista poètica Profil, al voltant de la qual s’aglutinaren autors joves de tendència experimental i esperit inconformista, com J.E.Vold i T.Obrestad. Posteriorment, la literatura noruega tendeix a cercar una síntesi entre el món tecnològic modern i les seves tradicions. En aquest sentit cal esmentar els novel·listes K.Holt, T.Nedreaas i J.Bjørneboe, i els poetes K.Fløgstadt i D.Solstadt. La literatura feminista té com a representant destacada Bjørg Vik.

Col·laboració: 
JCa
Llegir més...