No n'hi ha, d’específicament tal, fins al s. XIX, quan es manifesta extraordinàriament autòctona i influent. Inicialment, només es destria de la producció islandesa primitiva per l’origen geogràfic, amb eddas, o èpica, i escalds, o lírica, i amb homes com Thjódolf ór Hvín, Thorbjørn Hornklofi i Eyvind. La baixa edat mitjana presenta un corpus notable, jurídic, litúrgic i històric, en llatí, i al s. XIII nasqué Konungsskuggjá (‘El mirall del rei’), de gènere històric, i Draumkvxde (‘Balada del somni’), poema líric i visionari. Al principi del s. XIV s’enceta, fins a l'Èxode, la traducció de la Bíblia. La unió amb Dinamarca (1387) desplaçà progressivament el noruec. La capital cultural era Copenhaguen, i fou en danès que escriviren notables figures noruegues, que residien a Dinamarca; així, P.Dass (1647-1707), L.Holberg (1684-1754) i J.Wessel (1742-85), interessat per arribar a una cultura noruega autòctona. La separació de Dinamarca marcà l’esforç de recobrament polític i permeté l’origen eficaç d’una literatura nacional diferenciada, en riksmål (dano-noruec) i landsmål (distinció lingüística que no marca diferències nacionals ni temàtiques o estilístiques). Sota l’empenta del Romanticisme, en fou el capdavanter J.Wergerland (mort el 1845), que imposà la seva idea de la ruptura i de la cultura autòctona. En consolidaren irreversiblement l’obra P.Ch.Bjornsen (mort el 1885), J.E.Moe (1813-82) i M.B.Landstad (mort el 1880), que recollí la rondallística i la lírica populars. En aquest clima aparegueren dos genis: H.J.Ibsen (1828-1906) i B.Bjørnson (1832-1910). A mitjan segle C.Collett proposà el corrent realista, d’afirmació de l’individu, contra l’autoritat i les convencions, i de professió del progrés social. És en aquest clima que s’esdevé la gran producció de la literatura noruega, al decenni dels setanta, amb la dramatúrgia d’Ibsen i de Bjørnson i amb la narrativa d’A.Kielland (1849-1906) i J.Lie (1833-1908). La rèplica naturalista, de signe ombriu i pessimista, domina el decenni següent, amb A.Skram (1846-1905) i H.Jaeger (mort el 1910), amb la participació, en una fase de la seva evolució, del més gran autor en landsmål, A.Garborg (1851-1924). El decenni del final de segle imposa corrents neoromàntics i neorealistes, amb tendències simbòliques i amb signes, en algun cas, de replegament exclusivista. Enceta la reacció K.Hamsun (1859-1952) en la novel·la, juntament amb H.E.Kinck (1865-1926); G.Heiberg (1857-1929) en el drama, i S.Obstfelder (1866-1900) en la lírica simbòlica, mentre Ibsen corona, amb un simbolisme concentrat, la seva obra. Al s. XX s’accentuen les característiques de compromís social i cívic, sempre presents en la literatura noruega moderna, i es multipliquen corrents i estils. En dominen el primer terç S.Undset (1882-1949), amb temàtica feminista i religiosa, i O.Duun (1876-1939), amb un lirisme on la vida és conflicte. Hi ha també H.Aanrud (1863-1953), Th.Krag (1868-1913), V.Krag (1871-1933), K.Uppdal (1878-1961) i, amb temàtica proletària, J.Falkberget (1879-1967). D’alguna manera tipifiquen la vigília de la Primera Guerra Mundial noms com ara H.Wildenvey (1886-1959), O.Bull (1883-1933) i T.Ørjasxtter (1886-1968), i en el període d’entreguerres es fan sentir A.Øverland (1889-1968), S.Hoel (1890-1960), H.Krog (1889-1962) i J.N.Grieg (1902-43). Després de la Segona Guerra Mundial és general entre els escriptors l’interès per plasmar les experiències de la contesa. Així ho fan autors com S.Hoel i O.Bang-Hause. Posteriorment hom incidí en una temàtica social més general que abastava, ja als anys cinquanta, fins i tot les qüestions ecològiques (T.Vesaas, J.Borgen, A.Omre, etc). Els anys seixanta, cal destacar l’aparició de la revista poètica Profil, al voltant de la qual s’aglutinaren autors joves de tendència experimental i esperit inconformista, com J.E.Vold i T.Obrestad. Posteriorment, la literatura noruega tendeix a cercar una síntesi entre el món tecnològic modern i les seves tradicions. En aquest sentit cal esmentar els novel·listes K.Holt, T.Nedreaas i J.Bjørneboe, i els poetes K.Fløgstadt i D.Solstadt. La literatura feminista té com a representant destacada Bjørg Vik.
f
Literatura