En són l’origen els neumes centreeuropeus de mitjan s. IX, arribats probablement a través d’una notació preaquitana. En el primer període (final del s. IX i començament del s. XI) conserva un aspecte arcaic de neumes accent similar al de la notació mossàrab, d’origen paral·lel. El període d’esplendor (s. XI i XII), en canvi, es caracteritza per una diastematia molt marcada i per la forma típica del quilisme ondulat i allargassat. Al s. XII la notació catalana conviu (alguna vegada fins i tot en un mateix còdex) amb la notació aquitana, que finalment desbanca aquella. Se'n coneixen a la ratlla d’un centenar de còdexs i fragments, alguns d’ells importants per a l’establiment crític de les melodies litúrgiques gregorianes.
f
Música