i oca | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

oca

oca (es), goose (en)
substantiu femeníf
Zoologia
oca (es), goose (en)
Oca: animal triploblàstic celomat deuterostomat ( e vertebrats, cl ocells )
© Fototeca.cat
ornitologia ornit
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta , de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.

Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes. Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració. Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera. L' oca vulgar ( Anser anser ) fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa. Habita a prop d’aiguamolls. És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca domèstica. N'existeixen dues subespècies: l’oriental, que té el bec rosat i habita a l’Àsia Menor i a l’Àsia central, i l’occidental, de bec ataronjat, que habita a l’Europa septentrional i oriental, i que a l’hivern és comuna, en nombre reduït, en determinats indrets dels Països Catalans, com l’illa de Buda. L' oca salvatge ( Anser fabalis ) és més fosca i té el bec groc i tacat de negre, i les potes ataronjades. Habita a l’Europa septentrional i hiverna a l’Europa central i la Mediterrània oriental i central. És ocasional als Països Catalans.

Col·laboració: 
JTO
Llegir més...