Fonamentat en el dret romà, fou molt influït pel dret visigòtic, pel canònic i pel franc. N'és la característica fonamental el fet d’ésser escrit, enfront del dret francès costumista. La instal·lació del poble visigòtic en terres d’Occitània deixà una forta empremta germànica a les institucions romanes plenament vigents, puix que aquestes terres eren fortament romanitzades. Els visigots redactaren la primera síntesi sistemàtica de les legislacions en vigor amb el famós Breviari d’Alaric(506), redactat a Agde, que resumeix el dret romà teodosià aplicable als gal·loromans. La societat occitana lluità aferrissadament contra la societat feudal, i l’adagi occità “Cap senyoriu sense títol” s’oposà al del dret francès “Cap terra sense senyor”. Tot i la influència enorme del feudalisme, sempre hi hagué terres alodials, i la resistència s’hi mantingué fins al s. XVIII, malgrat l’ofensiva de la monarquia absoluta. El dret marítim fou influït pel català, i foren creats consolats de mar i redactats en occità estatuts del mar a Marsella, que no foren traduïts al francès fins al s. XVI. Els ports atlàntics es basaven en els Roles o Judicis d’Auloron, a la redacció dels quals havia contribuït Elionor d’Aquitània. El dret romà augmentà la seva influència i fou motiu de nous enfrontaments amb els monarques francesos. Simultàniament, el dret escrit, el dels mercaders, enfront dels senyors feudals, fou el dels contractes escrits en llengua occitana. La Revolució Francesa (1789), en suprimir la legislació feudal i unificar tot el dret, donà el cop de gràcia a la legislació occitana, i fou completada pel Codi Civil de Napoleó. Participaren en la seva redacció dos legistes occitans, Portalis i Maleville. Malgrat això, fou desfet el dret occità, i una de les institucions fonamentals del manteniment de la propietat agrària, els hereus, fou destruïda.
m
Dret