i òfset | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

òfset

offset (en)
substantiu masculím
offset (en)
Principi del fuincionament de l’offset: una bateria de roleus humiteja la platxa (les parts blanques retenen l’aigua) i una altre l’entinta (les partss amb imatge retenen la tinta gerixosa); la tinta de les zones amb imatge passa al cildre recobert de cautxú que la trnsfereix al paper
© Fototeca.cat
substantiu masculí m arts gràfiques gràf
Sistema d’impressió basat, com la litografia, de la qual prové, en la repulsió que existeix entre l’aigua i les matèries greixoses.

Màquina d’imprimir en sistema òfset de quatre cossos: 1, alimentador de paper; 2, registre d’entrada; 3, roleus humitejadors; 5, cilindre portaplanxa; 6, cilindre recobert de cautxú; 7, cilindre de contrapressió; 8, cilindre de lliurament; 9, cilindre magatzem (quan la màquina imprimeix les dues cares); 10, cilindre inversor (quan la màquina imprimeix les dues cares); 11, fulls impresos; 12, allisador de fulls; 13, eix portanumerador; 14, roleus d’entintament addicionals; 15, cadena de transport; 16, pinça

Les màquines d’òfset tenen, fonamentalment, tres cilindres, que duen a terme la impressió. La planxa impressora, muntada en el primer cilindre, transmet la imatge al segon cilindre, recobert de cautxú, el qual imprimeix el paper que passa entre aquest i el tercer cilindre. Com en la litografia, les màquines d’òfset disposen de bateries de roleus, una de les quals humiteja la planxa impressora, i les altres l’entinten, de manera que les zones que duen la imatge admeten les matèries greixoses (tintes) i les parts blanques admeten l’aigua. Aquest sistema és anomenat d' impressió indirecta , puix que, contràriament als altres sistemes tradicionals d’impressió (tipografia, litografia, rotogravat), la planxa impressora no té contacte amb el paper.

L’òfset fou descobert al començament del s. XX per l’impressor nord-americà Ira Rubel, de Nova Jersey, i s’imposà, més que per la seva qualitat, per la rapidesa (el moviment rotatiu de les premses òfset permet velocitats més grans que el moviment alternatiu de les premses litogràfiques i tipogràfiques) i pels seus preus competitius. Al principi, les planxes impressores, de zenc o alumini, eren sensibilitzades pels mateixos impressors, els quals havien de recobrir-les d’una capa de material fotosensible (a base de coloides bicromats) abans d’insolar-les. Actualment hom les lliura a l’impressor bo i sensibilitzades i a punt per a la insolació fotogravat .

La ràpida extensió de petites màquines òfset ha portat a comercialitzar planxes primes, sensibilitzades o no, en metall o en paper plastificat. La imatge a imprimir s’hi obté de moltes maneres, des del dibuix directe, o el tecleig d’una màquina d’escriure fins a la insolació. Hi ha màquines amb un, dos i quatre colors, màquines discontínues que tiren full a full i màquines rotatives que fan tiratge continu. La flexibilitat que ofereix el muntatge dels diferents fulls sobre una mateixa forma ( llançament ), les múltiples facilitats de confecció de les planxes d’impressió, la possibilitat d’imprimir en color i a gran format sobre paper relativament ordinari expliquen la importància que ha assolit l’òfset dins el mercat de la impressió (administració, comerç, indústria, publicitat, catàlegs, edició, premsa, embalatge, etc). Les modernes màquines òfset, utilitzen com més va més el comandament per ordinador en tots els processos (alimentació de paper, humidificació i entintament, control de tensions de tracció del paper i pressions d’impressió, control de qualitat, etc).

Col·laboració: 
JEG
Llegir més...