i onicòfors | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

onicòfors

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
zoologia zool
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.

Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents. El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm. Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa. Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals; la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèl·lids i acabades en dues ungles. El tub digestiu és rectilini, l’aparell excretor és nefridial, el circulatori es limita a un vas dorsal, el nerviós és ganglionar i amb dos cordons longitudionals, i el respiratori és típicament traqueal. Presenten dimorfisme sexual, puix que les femelles són més grosses que els mascles. Són animals terrestres, de moviments molt lents i amb el cos contràctil, que habiten en indrets humits sobre l’humus o la fusta podrida dels boscs i es nodreixen d’insectes i crustacis. Llur distribució geogràfica és discontínua i es limita a l’hemisferi austral. Inclou dues famílies, els peripàtids (Amèrica del Sud, Àfrica tropical i Indonèsia) i els peripatòpsids (Xile, Àfrica del Sud i Nova Zelanda).

Col·laboració: 
JEF
Llegir més...