i art òptic | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

art òptic

op art (en)
substantiu masculím
Art
op art (en)
art art
Tendència pictòrica de caràcter abstractogeomètric que vers els anys seixanta conreà la recerca i l’aplicació dels principis fonamentals de la percepció visual.

L’art òptic fou la continuació de les temptatives neoplasticistes i concretistes, però portades a terme amb més coherència metodològica. Quant a la forma, pren per base les investigacions clàssiques de la psicologia gestàltica: trompe-l’oeil, moviments il·lusoris, contradiccions visuals, figures impossibles, jocs òptics, etc. Quant al color, practicà una reducció molt considerable, fent ús, moltes vegades, exclusivament del blanc i el negre. N'han estat representants als EUA Josef Albers, a França Victor Vasarely i als Països Catalans Eusebi Sempere, entre altres. L’art òptic es transformà posteriorment en art cinètic.

Llegir més...