i opi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

opi

opio (es), opium (en)
substantiu masculím
Farmàcia
opio (es), opium (en)
farmàcia, indústria farmacèutica farm
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).

Conté no menys d’un 9,5% de morfina. Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles. Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII. Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum. L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes (però n'hi ha fins de 2 kg), de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex. Té una olor característica i un sabor amargant. Els alcaloides es troben combinats amb els àcids mecònic, làctic i sulfúric. Conté també tres principis neutres: meconina, meconissina i opionina, com també pectina, glucosa, mucílag, cera, greixos i colorants. L’activitat farmacològica de l’opi és molt variada: és analgèsic i narcòtic (morfina), antiperistàltic (antidiarreic), antiespasmòdic (papaverina), antitussigen (codeïna, papaverina), etc. És estupefaent. Els principals països productors d’opi són Turquia, l’Iran, Iugoslàvia i l’Índia.

Col·laboració: 
JMFor
Llegir més...