opilions

m
pl
Aracnologia

Ordre d’aràcnids que tenen l’opistosoma assentat i clarament segmentat, i fan d’1 a 20 mm.

Les potes caminadores, en nombre de 4 parells, són molt llargues i fines, i sovint també ho són els pedipalps. Els quelícers són triarticulats i tant el primer parell de potes com els pedipalps tenen expansions laminars a les coxes. Pel que fa a l’organització interna, presenten un tub digestiu amb cecs intestinals, glàndules coxals per a excretar, respiració traqueal, aparell circulatori tubular i sistema nerviós amb una o dues masses ganglionars opistosòmiques, a més de les formacions típiques subesofàgiques. En l’aparell reproductor, alguns mascles tenen estils molt llargs i les femelles presenten de vegades una mena d’oviscapte. Llur adaptació ecològica és amplíssima i hom els pot considerar cosmopolites, bé que preferentment siguin higròfils. Són molt carnívors. Comprèn gairebé 2 200 espècies, distribuïdes entre els subordres dels laniators, els palpators i els cifoftalms.