i optimisme | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

optimisme

optimismo (es), optimism (en)
substantiu masculím
Filosofia
optimismo (es), optimism (en)
filosofia filos
Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món és el millor dels possibles, és disposat de la manera millor possible dins el que permet l’ésser finit o és susceptible intrínsecament d’un perfeccionament progressiu i substancial.

Bé que Leibniz és el representant típic d’un optimisme extrem (per a ell no pot haver-hi un món millor que l’existent en concret), hom pot dir que bona part dels filòsofs mantenen un optimisme de fons, que pot variar pel que fa al grau, en la mesura que accepten un sentit positiu i darrer de l’existència (sigui un sentit transcendent o sigui immanent, en el sentit d’acceptar i establir el món com a radicalment sotmès a un procés d’evolució i millorament progressius). Així no solament la cosmovisió cristiana, ans concepcions filosòfiques com la del marxisme, han d’ésser reconegudes com a optimistes, en contraposició a altres filosofies —generalment minoritàries— pessimistes (pessimisme).

Col·laboració: 
JMUC
Llegir més...