ortòpters

ortópteros (es), Orthoptera (en)
m
pl
Entomologia

ortòpter gríl·lid: cadell

© Fototeca.cat

Ordre d’insectes pterigots hemimetàbols, de dimensions mitjanes o grans, que tenen el cos cilíndric, cap allargat, el primer parell d’ales elitroides i el segon membranoses, aparell bucal mastegador i tercer parell de potes més desenvolupades que els altres dos parells.

Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars. En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten. Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal. L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous. El cap presenta un parell d’ulls composts molt grans i, a més, ocels. Presenten òrgans auditius especials, els òrgans timpànics, a les tíbies anteriors o a la base de l’abdomen, que són veritables caixes de ressonància aptes per a captar els sons emesos per l'aparell estridulós que presenten els mascles de totes les espècies i també algunes femelles. Són unisexuals. Habiten en els països de clima tropical i subtropical, i molts són gregaris i sovint migratoris. Les migracions d’algunes espècies, com les llagostes, constitueixen una veritable plaga, atès el gran nombre d’individus que es desplacen i els seus hàbits fitòfags. Inclou unes 15 000 espècies distribuïdes en un gran nombre de famílies. En destaquen les llagostes, els grills, el cadell i els saltamartins.