os

hueso (es), bone (en)
m
Biologia
Zoologia

Estructura d’un os humà

© Fototeca.cat

Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).

Estructura i classificació dels ossos

En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses. Hom els divideix en llargs (com els del fèmur), amples (com l’omòplat), i curts (com els del puny). Els llargs consten de cos o diàfisi (part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medul·la o moll, de color groc) i de dos extrems o epífisis. L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs (les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars).

Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són anomenades còndils (o caps, si són grosses i esfèriques) i, les seves eminències, apòfisis. La membrana de teixit conjuntiu que embolcalla l’os rep el nom de periosti i és fonamental per a la formació del teixit ossi. Aquest consta de tres tipus de cèl·lules (els osteoblasts, els osteòcits i els osteoclasts) i de la substància fonamental, integrada per la fracció col·làgena i la fracció no col·làgena (constituïda principalment per mucopolisacàrids), i que, pel fet d’estar calcificada, confereix la duresa característica al teixit ossi. Aquest pot ésser esponjós o compacte. L’esponjós, localitzat principalment a les epífisis, és constituït per una xarxa tridimensional de trabècules òssies, que delimiten uns espais intercomunicats, ocupats per medul·la òssia. El compacte, propi de les diàfisis, és integrat per un sistema de lamel·les òssies disposades concèntricament al voltant dels canals de Havers, que es comuniquen entre si en sentit transversal mitjançant els canals de Volkmann, per on passen els capil·lars que aporten les substàncies nutritives a les cèl·lules òssies.

Ossos del cos humà i llur situació

cap os frontal
occipital
2 os parietal
2 temporal
esfenoide
etmoide
2 pòmul (o malar)
2 unguis
2 nasals
2 os maxil·lar superior
2 palatí
2 cornets inferiors
vòmer
os maxil·lar inferior (madíbula)
hioide (base de la llengua)
2 martell (orelles)
2 enclusa (orelles)
2 estrep (orelles)
muscle omòplat
clavícula
columna vertebral de 32 a 35 vèrtebres, divides en vèrtebra cervical

(atles la primera i axis la segona), dorsals, lumbars, sacre i còccix

(atles la primera i axis la segona), dorsals, lumbars, sacre i còccix

tòrax 12 parelles de costelles
estern
braç húmer
avantbraç cúbit
radi
carp (puny) escafoide
semilunar
os piramidal
os pisiforme
trapezi
trapezoide
gros del carp (quadrat)
ganxut
5 metacarpians
falange (2 el polze i 3 els altres dits)
pelvis òssia coxal (ili, isqui, pubis)
cuixa fèmur (articulat al genoll amb la ròtula)
cama tíbia
peroné
peu tars astràgal
calcani
escafoide
3 cuneïformes
cuboide
5 metatarsians
falanges (2 el dit gros i 3 els altres dits)