i osmi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

osmi

Símbol de l’Os, osmio (es), osmium (en)
substantiu masculím
Química
Símbol de l’Os, osmio (es), osmium (en)
química inorgànica quím inorg
Element metàl·lic de transició, pertanyent al grup del platí, descobert el 1804 per S.Tennan.

Té el nombre atòmic 76, el seu pes atòmic és 190,2 i és constituït per set isòtops naturals estables. Presenta les nou valències entre 0 i +8, i més generalment +3, +4, +6 i +8. Es fon a 3 045°C i bull a 5 027°C. Es troba a la natura en estat metàl·lic, aliat amb l’iridi en forma d' iridosmina o osmiridi segons les proporcions relatives d’ambdós elements. Presenta propietats diferenciades respecte als altres elements del grup del platí per la relativa facilitat amb què és atacat per l’oxigen, amb formació del tetròxid OsO 4 . És atacat difícilment pels àcids forts o l’aigua règia, àdhuc en calent. La fusió alcalina oxidant el transforma en osmat (+VI), soluble en l’aigua. A alta temperatura el fluor i el clor ataquen l’osmi, amb formació de OsF

Propietats físiques de l’ osmi

4 , OsF 6 i OsCl 3 , OsCl 4 , respectivament. Amb el ruteni i altres metalls del grup del platí forma aliatges molt durs, emprats en la fabricació de puntes de plomes estilogràfiques i agulles per a fonògrafs.

Llegir més...