ostracisme

ostracismo (es), ostracism (en)

m

Història

A l’antiga Atenes —i a les ciutats que imitaven la seva constitució—, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva, i, per tant, eren considerats perillosos per a la seguretat i la cohesió de l’estat.

L’ostracisme no comportava pèrdua o confiscació de béns i, en aquest sentit, era més una mesura de caràcter policíac que no pas una pena o una condemna a l’exili. La votació que el decretava era popular i, en certa manera, democràtica: a l’assemblea popular, els participants escrivien damunt de fragments de terrissa o óstraka (óstrakon) el nom de la persona que l’havia de sofrir i els dipositaven a l’hora de la votació. Fou instituït, sembla, en temps de Clístenes (510 aC), però no fou aplicat abans del 487 aC.