i paleogeografia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

paleogeografia

substantiu femeníf
Geologia
geologia geol
Branca de la geologia que estudia les condicions geogràfiques de la superfície terrestre al llarg dels temps geològics.

Analitza i descriu, entre d’altres, la distribució de les terres i de les mars, els sistemes muntanyosos, les xarxes hidrogràfiques, els llacs, l’expansió glacial, els volcans, els climes, la repartició de les masses vegetals, la fauna. S'ocupa també d’una sèrie de fenòmens —desplaçament dels pols o variació de les radiacions solars, per exemple— que en certa manera han pogut influir la geografia del passat. Bé que el seu domini comença amb la formació dels primers continents i oceans, comprèn, essencialment, les eres primària, secundària, terciària i part de l’era quaternària. Els mètodes de recerca d’aquesta ciència s’inspiren en les ciències més afins, és a dir, la geologia (estratigrafia, litologia, tectònica, etc), la paleontologia (fòssils) i les ciències de la natura en general. Els estudis paleogeogràfics permeten de conèixer, bé que d’una manera relativa, les etapes geogràfiques del passat geològic. En aquest sentit hom pot observar: en primer lloc, la manca quasi total de fòssils durant el Precambrià; hom coneix, però, l’existència d’un bon nombre de processos orogènics (Huronià); els sòcols antics afloren avui al Canadà, Escandinàvia, Sibèria, al Brasil i altres llocs. En segon lloc, els principals processos orogènics del Primari són el Caledonià (Escòcia, Gal·les, Escandinàvia, Sibèria, etc) i l’Hercinià (Harz, els Apalatxes, la Meseta, etc); és notable la sedimentació hullera en el Carbonífer i Permià; els climes són en general càlids, però amb indicis de glaciacions. En tercer lloc, durant el Secundari predomina la sedimentació, encara que comença la fase orogènica andina; el clima és bastant càlid; és, però, desèrtic durant el Triàsic. En quart lloc, en el Terciari, l’orogènia alpina fa sorgir els Alps, l’Himàlaia i altres sistemes muntanyosos al llarg del geosinclinal del Tetis; el clima esdevé gradualment més fred. I, en darrer lloc, el Quaternari es caracteritza per canvis climàtics alterns: glaciacions de Günz, Mindel, Riss, Würm (climes freds) intercalades per fases interglacials de clima més càlid; el relleu canvia poc: dipòsits fluvials i marins, vulcanisme, processos periglacials, etc; i l’aparició de l’home.

Col·laboració: 
EGF
Llegir més...