i pal·ladi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

pal·ladi

Símbol del pal·ladi Pd, paladio (es), palladium (en)
substantiu masculím
Química
Símbol del pal·ladi Pd, paladio (es), palladium (en)
química inorgànica quím inorg
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.

Fou descobert l’any 1803 per W.H.Wollaston. Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure. Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables. El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàl·lic, dúctil i mal·leable. Té una densitat de 12,02 g/cm3, es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C. És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu. És atacat pels àcids sulfúric i nítric concentrats i calents, i es dissol ràpidament en l’aigua règia, amb formació d’àcid cloropal·làdic (H2PdCl6). Reacciona en calent amb fluor i clor, amb formació de PdIIPdIVF6 i PdCl2, respectivament. En estat massís és atacat per l’oxigen de l’aire a més de 350°C, amb formació d’una pel·lícula superficial d’òxid de pal·ladi(II), que es descompon a 870°C; d’altra banda, l’escalfament en l’aire de pal·ladi finament dividit condueix a la formació de l’òxid (PdO). És també atacat pels àlcalis fosos. Presenta miscibilitat amb gairebé tots els elements dels grups VIII i IB, amb els quals forma aliatges més durs i resistents que el mateix metall. Presenta la propietat d’ocloure grans volums d’hidrogen (oclusió) a temperatura baixa, i permet, en calent, la difusió d’hidrogen a través seu, fet en el qual es basa un mètode per a l’obtenció d’hidrogen d’elevada puresa. Com altres metalls del seu grup, presenta, finament dividit, una intensa activitat catalítica. Forma dues sèries de composts, essencialment covalents, en els quals actua amb les valències II i IV. Els composts de Pd(II) tenen una gran tendència a la formació de complexos, els quals presenten una gran estabilitat, són diamagnètics i posseeixen una estructura plana quadrada. Pel que fa al Pd(IV), els complexos són més estables que els mateixos composts, que són làbils i de poca importància. És remarcable la gran tendència del pal·ladi a establir enllaços π amb el carboni, sobretot amb sistemes al·lítics. És emprat sobretot com a catalitzador d’hidrogenació en síntesi orgànica, sustentat en carbó activat o sulfat de bari, i en la indústria elèctrica, per a contactes, substituint amb avantatge el platí, de cost molt superior. El pal·ladi forma aliatges amb el coure i l’argent d’una gran resistència al desgast i a la corrosió. L’aliatge de pal·ladi, coure i argent, amb petites quantitats d’or o de platí, és emprat en l’elaboració de pròtesis dentals.

Propietats físiques del pal·ladi

Pd
nombre atòmic 46
pes atòmic 106,4
estructura electrònica [Kr] 4d105s0
estats d’oxidació +2, +4
densitat 12,0 g/ml
punt de fusió 1 544ºC
punt d’ebullició 3 140ºC
radi iònic (Pd+2) 0,80 Å
potencial d’ionització, en eV I: 8,34
  II: 19,43
  III: 32,93
conductivitat tèrmica (a 25ºC) 0,718 W/cm∙K
resistivitat elèctrica (a 20ºC) 10,54 μΩ

Col·laboració: 
GrQ
Llegir més...