Aquest fenomen se sol donar en els casos en què l’hoste no veu greument afectada la seva viabilitat a causa del paràsit, bé que els trastorns que li pugui comportar li poden fer minvar la vitalitat i deixar-lo en inferioritat de condicions enfront dels individus de la seva mateixa espècie, i ésser seleccionat negativament. El parasitisme és fruit de l’adaptació morfològica, fisiològica i ecològica, amb una llarga evolució paral·lela, entre un parell d’espècies, en la qual el paràsit arriba sovint a prescindir dels propis mitjans de supervivència per a passar a dependre obligadament de l’hoste (paràsit obligat), situació en la qual viu reduint notablement les seves necessitats pel que fa a l’aportació energètica. Un cas extrem d’aquesta estratègia és l'hiperparasitisme, en què un organisme parasita un altre organisme, el qual, al seu torn, és paràsit d’un tercer. En cada cas el paràsit sol ésser més petit que el seu hoste. El parasitisme no sempre és una característica constant entre dues espècies, puix que en moments diferents del cicle vital de cadascuna es poden produir altres relacions d’espècie a espècie. Quan el parasitisme afecta una gran proporció d’una població, pot provocar oscil·lacions fortes (epidèmia) que donen lloc a fluctuacions de la població, que amb el temps no beneficien ni l’hoste ni el paràsit. L’hoste crea defenses i el sistema s’esmorteeix. En experiments de laboratori, hom ha constatat com l’èxit evolutiu en parelles d’espècies relacionades pel parasitisme s’escau en aquelles que evolucionen conjuntament i arriben a un equilibri, fins al punt que les relacions cronològicament més antigues solen derivar per evolució cap a un resultat que no perjudica cap de les espècies, sinó que fins i tot arriben a fer un benefici comú de llur relació (mutualisme). El parasitisme és un element regulador de les poblacions i, quan és molt específic, pot servir per al control de les plagues dels insectes o per a destruir les males herbes dels conreus, especialment en els casos en què l’ús dels insecticides i herbicides químics planteja problemes de resistències i de contaminació (lluita biològica).
m
Ecologia