parènquima

m

Biologia

Botànica

Teixit vegetal constituït per cèl·lules vives, polièdriques i més o menys isodiamètriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, poc especialitzades, però que normalment han perdut la facultat de dividir-se.

Deriva generalment de meristemes primaris. És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental. Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores (parènquima assimilador o clorènquima) i emmagatzemadores de materials de reserva (parènquimes reservants), com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua (parènquima aqüífer o hidrènquima). També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima, que presenta grans espais intercel·lulars i facilita l’oxigenació.