i paül | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

paül | paüla

substantiu masculím
substantiu femeníf
Cristianisme
catolicisme catol
Membre de la Congregació de la Missió (CM), fundada a París el 1625 per Vincent de Paul i aprovada per Urbà VIII el 1633.

Té per finalitat d’evangelitzar els pobres, especialment pagesos, fundar i dirigir seminaris, associacions sacerdotals, missions estrangeres, exercicis espirituals i direcció de les filles de la caritat (filla de la caritat). Té actualment 19 províncies a Amèrica, 18 a Europa, 5 a Àsia, 4 a Àfrica i 1 a Oceania, amb un total de 4348 membres. A part un intent, frustrat, d’introduir la congregació a Barcelona el 1664, encara en vida del fundador, aquesta no hi fou establerta fins el 1704, que l’ardiaca Francesc Senjust i Pagès cridà quatre paüls d’Itàlia i constituí la primera comunitat a casa seva. Aquesta depengué de la província romana fins que el 1736 passà a formar part de la província de Llombardia. Del 1717 al 1834 els paüls donaren més de mil missions a totes les diòcesis catalanes i exercicis espirituals a seminaristes i a l’exèrcit. Fundaren cases a Palma (1736), Guissona (1751), Reus (1758), el seminari de Barbastre (Aragó, 1759) i Sot de Xera (Serrans, el 1820, d’on passaren a Russafa, Horta, el 1825). El 1774 aquestes cases i les de la resta de l’estat formaren la província d’Espanya, que tingué com a casa central la de Barcelona fins el 1828, i des d’aleshores la de Madrid. El 1833 els paüls de Barcelona abandonaren la primitiva casa al carrer de Tallers (que esdevindria hospital militar i convent de mercedaris) i el 1844 s’instal·laren en casa pròpia al carrer de Provença. El 1902 la província d’Espanya es dividí en les de Barcelona i de Madrid i aquesta, el 1969, en les de Madrid, Salamanca i Saragossa. Depenen de la de Barcelona les cases dels Països Catalans: Barcelona, Vallvidrera (Barcelona, 1960), Figueres (Alt Empordà, 1894), Bellpuig (Urgell, 1899), Lleida (1940), Palma (1736), Reus (Baix Camp, fundada de nou el 1966), València (1939) i Tanger (Alacantí). També depenen de la província de Barcelona tres residències, a Brooklyn (Nova York) i la casa regional d’Hondures, amb 19 membres, un d’ells bisbe català.

Col·laboració: 
JMLa / APl / R
Llegir més...