pepsina

f
Bioquímica
Farmàcia

Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.

Té un pes molecular de 32 000 daltons. És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu (pepsinogen), el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica (autocatàlisi) en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric. L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 (parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina); les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament. Les pepsines de títol inferior són preparades per dilució amb pols inerta de lactosa o sucre. Consisteix en unes pólvores blanques groguenques amb una olor característica; és insoluble en alcohol i èter, però soluble en l’aigua, on dóna una solució tèrbola. Hom l’administra per facilitar la digestió, associada moltes vegades a l’àcid clorhídric.