Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera. Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics. Actualment és estesa a totes les regions temperades del món. La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats. És atacada pel corc del pèsol (Bruchus pisorum), per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol. La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal.
f
Botànica
Agronomia
pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.