pietisme

pietismo (es), pietism (en)
m
Cristianisme

Conjunt de moviments en el si de les esglésies reformades, però sobretot del luteranisme alemany, que posa l’accent sobre l’experiència religiosa personal enfront de l’excessiva fixació dogmàtica.

Entre els seus precursors, cal posar-hi J.Labadie (mort el 1674), J.J.Gichtel (mort el 1710) i J.Böhme (mort el 1624), però foren sobretot Philipp Jacob Spener i Hermann August Francke els qui hi donaren forma, mentre el comte de Zinzendorf i la seva comunitat de germans moravians ( germà bohemi) contribuïen a la seva expansió. En foren l’inici les reunions organitzades per Spener a partir del 1670, dedicades a l’estudi bíblic i als autors místics de tradició germànica; la fundació de la Universitat de Halle (1693), a petició d’ell, els donà un centre de difusió. La insistència en el sacerdoci universal dels fidels determinà un renovellament de la dimensió missionera de les comunitats luteranes vers l’exterior, ensems que, en el seu interior, insistia en la renovació catequètica i en l’atenció pastoral als fidels ( revivalism). L’oposició del luteranisme ortodox i l’Aufklärung, així com el progressiu rigorisme del pietisme, influí en la seva desaparició, tot i haver deixat palès el seu influx fins i tot en la música i en les altres arts.