A la Grècia antiga, la pinacoteca designava pròpiament el lloc que atresorava πίνακεέ o tauletes pintades de caràcter votiu. Hom té notícia de l’existència de la pinacoteca d’Atenes, vasta sala precedida d’un vestíbul, situada a l’ala esquerra dels Propileus de l’Acròpolis. Probablement, tots els santuaris grecs posseïren col·leccions de tauletes similars. A l’època hel·lenística i romana, les pinacoteques començaren a atresorar col·leccions més de caràcter artístic que no pas religioses, i d’aquí procedeix l’ús actual del terme, que designa els edificis, que, de fet, són museus (museu), destinats a guardar únicament obres pictòriques.
f
Art