pingüícula

Pinguicula sp (nc.), viola d’aigua

f
Botànica

Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les lentibulariàcies, de fulles en roseta basal, ovals o lanceolades, enteres, blanes, viscoses i amb pèls glandulars que digereixen petits insectes; de flors solitàries, zigomorfes i esperonades, de colors pàl·lids, i de fruits en càpsula bivalva.

Es fan en indrets molsosos, en regalims, en prats molls, etc. Als Països Catalans són comunes a les comarques septentrionals. Algunes espècies són oficinals, amb propietats bèquiques i cicatritzants.