A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial; a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants. A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades. Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà. Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i porticades, com la Plaça Reial de Barcelona. Les necessitats urbanístiques del s. XX han creat un altre concepte de plaça, en relació amb el trànsit i el moviment dels mitjans de transport i amb la necessitat d’espais verds per a la respiració de la ciutat.
f
Urbanisme
Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià