Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge (que ha estat substituït per patins), ni d’instruments, etc (de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot), i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran. Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols, entre els quals cal destacar els d’Otto Lilienthal pels voltants del 1895, amb aerodines sustentats únicament pels corrents d’aire ( aviació). Modernament, els planadors, que són emprats amb finalitats esportives i militars (especialment durant la Segona Guerra Mundial), poden envolar-se en ésser llançats mitjançant una mena de cordes elàstiques de cautxú, prèviament disteses, i ésser arrossegats per una altra llarga corda que és enrotllada molt ràpidament en un torn, o bé en ésser remolcats per un vehicle automòbil o un avió. Els planadors militars, emprats per al transport i la col·locació en el territori enemic de tropes o de material, són relativament grossos, pesants i resistents, i poden arribar a transportar un tanc petit, un canó i el jeep que l’arrossega, etc. Aquests planadors, que són d’un sol vol i foren molt emprats a la Segona Guerra Mundial constituint trens d’aparells que eren remolcats per un avió potent, han estat substituïts pels helicòpters.
m
Esport
Transports