Fou descobert el 1735 per Antonio de Ulloa a l’Amèrica del Sud. Dona nom al grup de metalls constituït per ruteni, rodi, pal·ladi, osmi, iridi i el mateix platí, els quals presenten propietats en molts casos similars i ocorren sovint conjuntament a la natura. El platí és un element rar, i constitueix un 10-6 per cent del pes de l’escorça terrestre. Es troba principalment a la natura en forma nativa, associat amb els altres elements del seu grup i, en molt més petita proporció, en diverses menes de níquel i coure, de les quals hom pot obtenir-lo dels residus del refinatge electrolític dels metalls. El platí natural és una mescla de cinc isòtops estables, amb masses 192, 194, 195, 196 i 198. El metall és de color blanc d’argent, dúctil i mal·leable. Forma aliatges amb tots els elements dels grups VIIIB i IB, entre els quals són importants els que forma amb un 23% de cobalt, d’intens ferromagnetisme, i amb iridi i rodi, que li confereixen resistència i duresa. Presenta, com el pal·ladi, la propietat d’ocloure grans quantitats d’hidrogen, que deixa anar quan és roent. És estable a l’oxidació atmosfèrica a qualsevol temperatura. No es dissol en els àcids minerals però sí en l’aigua règia, amb formació d’àcid cloroplatínic (H₂PtCl₆). Reacciona en calent amb els halògens i és atacat ràpidament pels àlcalis i sals alcalines foses. Possiblement, la resistència a l’oxidació té relació amb l’elevada densitat del metall, la qual palesa una gran cohesió dels àtoms en l’estat sòlid. Finament dividit negre de platí, esponja de platí, la seva reactivitat s’incrementa notablement i àdhuc gaudeix de propietats catalítiques notables. El platí forma nombrosos composts, en els quals actua generalment en els estats d’oxidació +2 i +4. Els corresponents a estats d’oxidació més elevats són d’una gran reactivitat; així, l’hexafluorur (PtF₆) pot combinar-se amb el xenó per formar (XePtF₆), el primer dels composts dels gasos nobles que fou aïllat. La química del platí és essencialment covalent i, en medi aquós, basada en la formació de complexos, d’estructura plana quadrada els de Pt (II) i octaèdrics els de Pt (IV), els quals gaudeixen de gran estabilitat. D’altra banda, té una gran tendència a formar enllaços amb el carboni; així, mentre que el Pt (II) forma composts estables amb enllaç de tipus πamb olefines i acetilens, el Pt (IV) forma enllaços σ estables amb el carboni. El platí troba aplicació, com a catalitzador, per a una gran varietat de processos, entre els quals cal esmentar les síntesis dels àcids àcid nítric i àcid sulfúric, la isomerització d’alcans i un gran nombre de reaccions d’hidrogenació i deshidrogenació. Per la seva inèrcia a l’oxidació és emprat, generalment aliat, en aparells de precisió, especialment els dissenyats per a treballar a temperatures elevades, com termoparells, resistències per a forns elèctrics, atuells de laboratori, joieria i contactes elèctrics.
La mineria i la producció del platí
Els més importants dipòsits mundials de platí foren trobats el 1822 als Urals. Actualment l’URSS i el Canadà en són els principals productors mundials. El Canadà té els jaciments en el districte de Sudbury (Ontario), regió productora, d’altra banda, de coure i níquel. El tercer productor mundial és Sud-àfrica, amb les mines de Rustenburg, Union i Northam. A l’Amèrica del Sud es destaca la producció de Colòmbia. Hi ha platí natiu en petites quantitats als EUA, a les mines d’Alaska, Califòrnia, Oregon, a Placeville i a Mojava. També al Canadà (Colúmbia Britànica i Alberta). Altres productors menors són Finlàndia, Irlanda, Borneo, Nova Gal·les del Sud (Austràlia), Nova Zelanda, el Brasil, el Perú i Madagascar. Tot i ésser un metall noble, no ha estat utilitzat pràcticament mai amb finalitats monetàries. És per això que el seu preu i ritme d’extracció no depenen de les fluctuacions en l’equilibri monetari mundial. D’altra banda, la producció mundial de platí experimenta fluctuacions més intenses que la de l’or, i el seu preu és bastant més elevat.
Propietats físiques del platí
| nombre atòmic | 78 |
| pes atòmic | 195,09 |
| estructura electrònica | [Xe] 4f14 5d9 6s1 |
| estats d’oxidació | +2, +4 |
| densitat | 21,4 g/ml |
| punt de fusió | 1 772ºC |
| punt d’ebullició | 3 827ºC |
| radi iònic (Pt+2) | 0,80 Å |
| potencial d’ionització, en eV | I: 9,0 |
| II: 18,563 | |
| conductivitat tèrmica (a 25ºC) | 0,716 W/cm·K |
| resistivitat elèctrica (a 20ºC) | 10,6 μΩ |