La història de la Roma republicana és, però, la història de la lluita constant de la plebs per assolir els mateixos drets de ciutadania que els patricis. Associada en una societat forta i estretament vinculada, la plebs amenaçà repetidament els nobles de constituir-se comunitat independent, allunyada de la ciutat, i, gradualment, obtingué la modificació de les diverses lleis que li eren contràries: abolició del poder d’interpretació del dret consuetudinari dels magistrats patricis (llei de les XII taules), derogació de la prohibició de connubium entre patricis i plebeus (llei Canuleia, 450 aC), obertura de les magistratures (lleis Licínies-Sèxties, 367 aC), etc. A la llarga, les famílies plebees que assoliren magistratures importants foren reconegudes com a nobiles i formaren la nova noblesa patricioplebea. A la fi de l’edat republicana, el terme designava només la multitud, en oposició als senadors i cavallers.
f
Història