Segons l’extensió topogràfica del procés, poden ésser lobars, lobel·lars, segmentàries i intersticials. D’acord amb llur etiologia hom les classifica en bacterianes i no bacterianes, les quals poden ésser causades per virus, rickèttsies i fongs. En l’edat infantil són més freqüents les víriques, mentre que en l’adult augmenta el nombre de les bacterianes (produïdes per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae). Per a la diagnosi és molt important la història clínica minuciosa (tos productiva, dolor en punta de costat, febre, símptomes generals d’infecció, etc.), l’exploració física i les exploracions radiològiques. Els símptomes, però, varien segons quin sigui el germen causant. La diagnosi etiològica és basada en la identificació del germen en l’esput o en la sang.
f
Patologia humana